Resultats de la cerca

Les primeres notícies històriques sobre aquesta església són tardanes Això no obstant, és del tot probable que ja existís en època romànica, ja que el castell de Castelltort, del qual fou capella, és documentat des del segle XII Les primeres referències d’aquesta església són de l’any 1685, que en una visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic consta que es trobava sota l’advocació de la Concepció En l’actualitat a la masia de Castelltort, successora del castell, es conserva la capella de la Concepció, totalment secularitzada i destinada a usos profans

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50

Aquest castell, avui desaparegut, es trobava al poble d’Embonui, situat a tramuntana del terme de Vilamur Com tots els castells d’aquest sector, Embonui formava part del vescomtat de Vilamur Les primeres referències sobre aquest castell són del 1282, quan Ramon de Vilamur, que s’havia revoltat contra Pere el Gran, hagué de lliurarli entre d’altres castells el d’Embonui, que li fou retornat posteriorment Com la resta del vescomtat, Embonui passà sota domini dels Cardona al final del segle XIV i més tard als Medinaceli

En l’actual municipi de Lleida, ha persistit la partida d’Alpicat on hi hagué la primitiva població sarraïna, davant les modernes basses d’Alpicat Fins l’any 1147 Alpicat fou una població musulmana dins el terme de Lleida, i arran de la conquesta feudal aquest indret restà dins el territori concedit al comte Ermengol VI d’Urgell Fins no fa gaires anys encara persistien vestigis de l’antic castell, del poble i del molí d’Alpicat Malauradament, no es disposa de referències documentals d’època medieval d’aquesta fortalesa

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana

Vida i obra Carmelità d’identificació dubtosa, és autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana Bibliografia González, R 1984, vol II, p 435-443 Serra i Puig, E 1995 Terrón Vasco, C 1998 Vegeu bibliografia

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s XVIII 1950

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical…

En un acte oficial, el Govern de la Generalitat commemora el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, que va significar el restabliment de la institució d’autogovern de Catalunya En un discurs ple de referències a la situació política actual, el portaveu de la Presidència, Jordi Turull, recorda la figura del president per "defensar la dignitat" de la Generalitat També destaca que el restabliment de la Generalitat va ser anterior a la Constitució espanyola, el clima d’involució en comparació amb les expectatives del 1977 i la voluntat de diàleg i mediació que aleshores…