Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Santa Anna de Claret
Església de Santa Anna de Claret a Santpedor (Bages)
© C.I.C -Moià
Ermita
Ermita del municipi de Santpedor (Bages), al SE del terme de Sant Fruitós de Bages.
La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós Prop d'ella, es localitzà, l’any 1987, arran d’una explanació de les terres d’un camp per una excavadora, les ruïnes de l’església romànica de Sant Salvador de Claret, datada documentalment l’any 1063, i també part de la necròpoli que tenia al seu entorn El 1762 la capella de Santa Anna fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense…
Partit Nacionalista del País Valencià
Política
Partit polític de centreesquerra fundat a la fi del 1978.
Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983…
Barcelona en Comú
Política
Coalició electoral d’àmbit municipal.
Fou creada el 26 de juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona com una plataforma de l’esquerra alternativa Molts dels seus membres estan vinculats a moviments dedicats a la solidaritat, la cooperació i l’activisme social, entre els quals hi ha Ada Colau , que n’esdevingué la líder principal La seva composició definitiva, a més d’un gran nombre d’independents, comprèn també les candidatures d’ Iniciativa per Catalunya-Verds i Podemos El febrer del 2015 canvià el nom pel de Barcelona en Comú a causa d’un litigi pel registre del nom En les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 fou la…
L’Ajuntament de Girona escull nova alcaldessa
Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d’Albert Ballesta Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l’anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d’Artur Mas Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les…
El Ministeri de l’Interior obre un servei per a denunciar delictes d’odi a Catalunya
El Ministeri de l’Interior espanyol obre un servei per a la denúncia de presumptes delictes d’odi a Catalunya Es tracta d’infraccions penals contra persones per la seva identitat, sigui d’origen ètnic o nacional, raça, religió o llengua, orientació sexual, etc Les denúncies presentades es dirigeixen bàsicament contra partidaris de la independència de Catalunya o bé que qüestionen els procediments de l’Estat contra l’independentisme Entre d’altres, es denuncien burles a la xarxa per la mort del fiscal Maza, per la signatura d’un manifest a Reus de sis regidors i l’alcalde contra…
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I…
Unitat i Progrés Municipal
Partit polític
Partit supracomarcal de Girona inscrit el 1983 per Albert Bou i Domènec Ajenjo.
Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller comarcal al…
Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias
Política
Polític.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…
El retaule del flautista
Literatura catalana
Obra teatral de Jordi Teixidor, que l’any 1968 va guanyar el premi Josep M.
Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble…
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina