Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
L’exèrcit iraquià entra a Mossul
Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic EI al juny del 2014 Tot i que els efectius dels atacants són uns 100000 i els militants islamistes tan sols uns 5000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià La batalla a la ciutat és un dels…
La Masia-Centre de Formació Oriol Tort

Seu de la Masia-Centre de Formació Oriol Tort
© FC Barcelona
Esport general
Escola de futbol del Futbol Club Barcelona on es formen i resideixen joves seleccionats pel club.
Té la seu a la ciutat esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí i fou inaugurada el 22 d’octubre de 2011 L’edifici, de 6000 m 2 repartits en cinc plantes, compta amb 123 places i pot acollir 83 residents i 40 places de concentracions d’equips professionals Hom hi imparteix també estudis homologats El centre, que es començà a construir al gener de 2010, substitueix l’edifici precedent a la Masia de Can Planes, un antic mas del 1702 contigu a l’estadi del Camp Nou És el planter del club i els jugadors del primer equip en procedeixen en una proporció important, però acull també…
Francesc Nonell i Feliu
Economia
Banquer.
Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure…
Introducció a la gènesi de la Generalitat de Catalunya
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…
Residència Joaquim Blume
Esport general
Residència d’esportistes d’alt nivell d’Esplugues de Llobregat.
Fou promoguda l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà en funcionament el gener del 1961 amb la incorporació dels primers becaris —amb una oferta de vint-i-quatre places— i entrenadors El primer director fou Ricardo Sánchez, que es mantingué en el càrrec fins el 1990 Poc després s’inauguraren el centre mèdic i les installacions esportives, que inicialment constaven d’una piscina i un gimnàs El 1968 s’iniciaren les obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà el setembre del 1970, amb motiu del Campionat d’Europa de natació A partir de…
Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs
© Fototeca.cat
Militar
Militar i oficial d’artilleria de l’exèrcit espanyol.
Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana En…
Josep Maria Giménez i Botey
Escultura
Escultor.
Amb el seu germà Domènec Giménez i Botey fundà l’empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística ICCA 1934-36 El 1936 fou un dels fundadors del Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona Anà durant la guerra civil a Amèrica per promoure la causa republicana En acabar la guerra s’installà a Mèxic 1939-66, on realitzà diverses exposicions La seva obra Búho , escultura en ciment, formà part de la gran exposició “Obra impresa y obra plástica” dels republicans, organitzada el 1979 al Museo de San Carlos de la ciutat de Mèxic Fou assessor i director artístic de la revista “Pont Blau…
Jaume Partagàs i Rabell

Jaume Partagàs i Rabell ente 1855 i 1860
Economia
Industrial i comerciant.
Marxà a Amèrica i s’establí a Cuba el 1831 Es dedicà al cultiu del tabac i el 1845 fundà la fàbrica de cigars La Flor de Tabacos Partagás que era continuadora d’una altra fundada per Joan Conill i Pi Empresari emprenedor, també inicià negocis en el ram de la destilleria del rom Integrat a les activitats i vida dels catalans residents en aquest país, fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya 1866-67 Arran de rivalitats comercials, morí d’un tret en una baralla El seu fill Josep Partagàs i Puig heretà i continuà els negocis paterns, però tampoc tingué…
Nicolás Bayona Posada
Literatura
Escriptor colombià i catalanòfil.
Cursà estudis de filosofia i lletres, on es doctorà Després d’anys de treball, es destacà com a historiador de la literatura i com a poeta Dedicat al periodisme, fou cap de redacció del diari La Crónica Fou professor de literatura al Gimnasio Moderno i a la universidad Javeriana La seva tesi doctoral és una recerca acurada sobre Frederic Mistral i també traduí en vers castellà Mireia , editat només fragmentàriament Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, fou un remarcable promotor de la cultura catalana El 1945, als Jocs Florals de la Llengua Catalana de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina