Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Josep Ballester
Història
Polític liberal.
Actiu ja al període 1820-23, combaté contra els carlins el 1833, i al juliol del 1834 dirigí, com a comandant de la Milícia Nacional, la defensa de Castelló de la Plana, atacada per Ramon Cabrera El 1868 formà part de la junta revolucionària Fou diputat per Castelló de la Plana, alcalde i governador interí de la mateixa ciutat
Carl von Clausewitz
Història
Militar
General i teòric militar alemany.
Lluità contra la França revolucionària, estigué al servei de Rússia, després ingressà a l’estat major alemany i combaté a Waterloo Des del 1818 dirigí l’escola de guerra La seva obra Vom Kriege ha estat el fonament del modern pensament militar alemany i ha influït poderosament les concepcions de la guerra dels teòrics del marxisme Marx, Engels, Lenin
Théroigne de Méricourt
Història
Nom amb què és coneguda Anne Josèphe Terwagne, revolucionària francesa que, instal·lada a París, prengué part activa en l’agitació revolucionària i en els aldarulls populars (1789-93).
Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja
Círculos de Formación de Cuadros
Partit polític
Organitzacions creades inicialment al Vallès el 1969 per militants obrers del Front Obrer de Catalunya, en el marc del moviment de Comissions Obreres com a cercles de formació.
L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana
Pere Bové
Història
Polític.
Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat
Gebhard Leberecht Blücher

Gebhard Leberecht Blücher
Història
Militar
Mariscal prussià.
Es distingí en la guerra contra la França revolucionària 1793-94 Durant la campanya del 1806 combaté a Auerstädt, però hagué de capitular davant Napoleó I prop de Lübeck El 1813, com a cap de l’exèrcit de Silèsia, obtingué la victòria de Leipzig La seva arribada en socors de Wellington possibilità la definitiva derrota de Napoleó a Waterloo 1815
Sébastien Roch Nicolas Chamfort
Literatura francesa
Escriptor alvernès en llengua francesa.
Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor
Joan Manuel Carsy
Periodisme
Periodista.
Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili
Miguel Morayta de Sagrario
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà.
Defensor del liberalisme democràtic i republicà, fou professor a la Universitat de Madrid, però dimití 1865 Secretari de la junta revolucionària de Madrid 1868, creà l’associació maçònica del Gran Oriente Español 1889 i en fou gran mestre Propulsor de les teories materialistes, és autor de La Comuna de París 1872 i d’una Historia general de España 1886-96
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina