Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Josep Blanxart i Camps
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.
Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el…
Lluís Mas i Gil
Historiografia catalana
Historiador.
Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…
Eduardo Fabini
Música
Compositor i violinista uruguaià.
Inicià els seus estudis al Conservatori Musical La Lira de Montevideo i més tard es traslladà al Conservatori de Música de Brusselles, on estudià violí amb C Thomson i composició amb A De Boeck Destacà com a violinista i el 1903 guanyà el primer premi i la medalla d’or de violí d’aquest darrer centre Durant els anys següents visqué entre l’Uruguai i Europa tot realitzant concerts i component ocasionalment, fins que el 1914 decidí dedicar-se exclusivament a la composició El 1922, l’estrena a Montevideo del seu poema simfònic Campo , ple de referències al folklore de la seva terra natal, erigí…
Joan Baptista Colomers
Literatura catalana
Autor dramàtic i assagista.
Vida i obra Jesuïta des del 1755, s’installà a Itàlia arran de l’expulsió 1767 i restà a Ferrara fins el 1773 després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com Bernat ↑ Garcia i M ↑ Lassala , tragèdies i drames de tema històric o hispànic com Coriolano , 1779, o Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encant 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós La adoración de…
Justo Conde Esteve
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialitzat en basquetbol, s’inicià el 1953 a Ràdio Unió i més tard passà a Ràdio Joventut Juntament amb altres periodistes i aficionats al bàsquet, fundà Rebote, solamente baloncesto , primera revista especialitzada en bàsquet que s’edità a Barcelona 1960-78 Fou redactor del diari Dicen des de la seva creació fins a la seva desaparició 1952-86 Collaborà en diferents pàgines d’internet especialitzades en bàsquet És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Historia de la selección española de baloncesto , Historia de los Mundiales de baloncesto 1987, 70 años de baloncesto en…
Ferran d’Aragó i de Gurrea
Història
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1539-77) i lloctinent d’Aragó (1566-75).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment amant de la història,…
Miguel Romero Esteo
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra…
Ida Vitale

Ida Vitale
RTVE
literatura castellana
Poetessa uruguaiana.
Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…
Antonio Palomeque Torres
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna i medievalista.
Catedràtic d’història moderna universal de la Universitat de Barcelona i acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia, estudià posteriorment filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid El 1933 ingressà en el cos d’ensenyament secundari i fou professor a l’Institut Verdaguer de Barcelona El 1942 accedí a la càtedra d’història universal de la Universitat de Granada i dos anys després es traslladà a la UB S’orientà cap als estudis medievals, en què destacà el seu Episcopologio del Reino de León durante el siglo X 1950 i també diversos estudis institucionals, com Aportación…
Gran Premi Internacional de Marxa Ciutat de l’Hospitalet
Atletisme
Prova de marxa atlètica disputada anualment a l’Hospitalet de Llobregat entre el 1969 i el 2001.
Nascuda d’una idea del marxador local Josep Vinuesa, fou portada a la pràctica pel Club de Marxa Mare Nostrum i sota l’organització d’Albert Galín A partir del 1975 es feu càrrec de l’organització l’Ajuntament de l’Hospitalet, i recorregué diferents escenaris El més habitual fou l’avinguda de Josep Tarradellas L’any 1984 coincidí amb el Campionat de Catalunya, que guanyaren Jordi Llopart 30 km i Teresa Palacio 10 km, i l’any 1989, amb la Copa del Món de marxa, en la qual l’equip espanyol fou quart en homes i setè en dones, destacà l’onzè lloc de Daniel Plaza 20 km i el setzè de Mari Cruz Díaz…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina