Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Comissió d’Educació General
Política
Organisme de política cultural creat el 1918 per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General ideat per Prat de la Riba el 1914.
El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera
El Paso
Pintura
Grup que sorgí a Madrid l’any 1957 per iniciativa dels pintors Canogar, Feito, Millares i Saura.
L’any següent s’hi afegiren Chirino, Rivera i Viola es dissolgué al començament del 1960 Aquests artistes tingueren com a activitat principal diverses exposicions collectives en ciutats com Barcelona, Saragossa, Oviedo, Múrcia, Gijón, a més de la preparació d’algunes publicacions i l’organització de cicles de conferències, fets que obtingueren ressò dins l’àmbit artístic local i també ressò internacional a partir de la XXIX Biennal de Venècia i de l’exposició celebrada en el Musée des Arts Décoratifs de París
Joventut Valencianista
Història
Primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 com a conseqüència de la radicalització d’un sector del Centre Regionalista Valencià.
Seguí les directrius de la Solidaridad Catalana, i intentà de valencianitzar els partits polítics existents Fracassats els seus objectius, fou reorganitzat el 1914, amb un programa molt similar, del qual es destaquen els punts següents exigència de l’autonomia política i administrativa del País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d’un servei militar voluntari, juntament amb altres punts de tipus agrarista, com la postulació del crèdit agrícola, rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes, etc Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera
José García Miranda
Militar
Política
Militar i polític.
Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo
Eduardo Barriobero y Herrán
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà, llicenciat en dret.
Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937
La Santa Espina
Música
Obra escènica, amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera, en tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner, de Barcelona.
Se’n feren més de cent representacions, d’aquesta sarsuela La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals La seva interpretació estigué prohibida durant la Dictadura de Primo de Rivera —segons circular del general Carlos de Lossada del 5 de setembre de 1924— i després de la Guerra Civil de 1936-39 pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català
Hoja del Lunes
Periodisme
Periòdic que apareixia els dilluns per a suplir el descans dominical dels diaris.
Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona
Narcís Masó i Valentí
Educació
Pedagog.
Germà de Rafael Masó i Valentí De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa Collaborà estretament amb Alexandre Galí a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, de tornada a Catalunya prengué part en la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1935 fundà l’Escola S’Agaró El 1936 fou empresonat i, un cop alliberat, exercí a Granollers Durant el franquisme collaborà a Girona amb Acció Catòlica
Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Fill de Josep Maria Milà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista Economia i Finances Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la Diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina