Resultats de la cerca

És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991…

El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’…

El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’…

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…

Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la temporal…

Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-…

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda,…

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de Obreros de…

Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les…

Vinculat al Reus Deportiu, fou entrenat, entre d’altres, per Rosa Maria Romero Es proclamà campió de Catalunya en totes les categories entre els anys 2000 i 2012, així com campió d’Espanya en vuit ocasions consecutives 2000-07 En representació de la selecció catalana de patinatge, assolí la medalla de bronze als Jocs Panamericans 2010 També participà en Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Del seu palmarès estatal com a entrenador i coreògraf del grup show del Reus Deportiu, en destaquen quatre primers llocs del Campionat d’Espanya en diverses categories de…