Resultats de la cerca

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Estudià a l’Acadèmia de Música de l’actual Vladikavkaz Ossètia Septentrional, abans de fer-ho al Conservatori de Leningrad, on es graduà el 1977 De seguida fou contractat per a dirigir al Teatre Kirov actualment Marinskij de la ciutat russa, primer com a assistent de l’orquestra al costat de J Temirkanov, i a partir del 1988 com a titular Al llarg dels més de deu anys que fa que és director de l’orquestra del Teatre Marinskij, ha situat aquesta formació en un nivell excellent, la qual cosa l’ha dut a realitzar diverses gires i enregistraments discogràfics de les grans òperes del repertori…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les…

De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les orquestres més…

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou,…

Molt proper a Boris N Jelcin, el 1999 fou escollit parlamentari de la Duma, representant a la regió de Čukotsk Des del 2000 fins el 2008 fou governador d’aquesta regió, una de les més pobres de Rússia Des del 2003 és el propietari de l’equip de futbol anglès Chelsea Football Club i també ho ha estat de l’equip rus CSKA de Moscou

Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista