Resultats de la cerca

Fill del presentador televisiu Nick Clooney, es feu popular gràcies a la sèrie de televisió ER 1994 després de deu anys interpretant petits papers al cinema i a la televisió Amb From Dusk till Dawn 1996, de R Rodríguez, accedí al protagonisme cinematogràfic Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, One Fine Day 1996, de M Hoffman Batman & Robin 1997, de J Schumacher The Peacemaker 1997, de M Leder Out of Sight 1998, de S Soderbergh The Thin Red Line 1998, de T Malick Three Kings 1999, de DO Russell O Brother, Where Art Thou 2000, de J Coen The Perfect Storm 2000, de W Petersen…

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell…

Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan

Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias  de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’experiència…

També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…

Començà la seva trajectòria musical el 1960 amb Ike Turner 1931 - 2007, amb qui es casà el 1962 i formà el duo Ike & Tina Turner que, amb una barreja molt efectiva de soul , rock i rhythm-and-blues , es convertí en un dels conjunts més populars dels anys seixanta i setanta amb cançons com A Fool in Love , It’s Gonna Work Fine , River Deep, Mountain High , Proud Mary , Nutbush City Limits que popularitzaren en una trentena d’àlbums Divorciada 1978, emprengué una carrera en solitari que li donà un nou impuls fins a mitjan dècada de 1990 amb nombrosos concerts i enregistraments De la…

Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne…

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…

Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya…

Fill de Francesc Nello i Ventosa El 1960 inicià els seus estudis amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des del 1971 i fins a la seva jubilació fou professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 Referent de l’escena catalana independent, el 1966 participà en la creació del Grup de Teatre Independent GTI, dins el qual creà el grup L’Òliba, dedicat a l’adaptació de clàssics al teatre infantil i juvenil i que participava dels Cicles de Teatre Infantil Cavall Fort Dins aquest cicle, Nello…