Resultats de la cerca

Té vidrieries, salines i molins d’oli és port pesquer i d’exportació dels vins de Jerez de la Frontera Fou conquerit temporalment als moros per Ferran III de Castella 1250 i d’una manera definitiva per Alfons X de Castella És el port d’on sortiren moltes de les expedicions de la descoberta americana Conserva el castell de San Marcos s XIII i l’església de Santa María, d’estil gòtic s XIII, amb una façana barroca

La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al segle X

Es comunica amb el llac Superior pel riu Saint Mary, amb el llac Michigan per l'estret de Mackinac i amb el llac Erie pel riu Saint Clair És de formació glacial Situat a 176 m d'altitud, la seva extensió és de 59500 km2, la llargada de 510 km i l'amplada de 240 km La profunditat màxima és de 228 m Les aigües són poc salines, molt riques en pesca i glaçades de desembre a abril

Quan aquests són desoxiribonucleòtids, aleshores els polímers són anomenats àcids desoxiribonucleics ADN, i quan són ribonucleòtids, àcids ribonucleics ARN L’ADN i l’ARN comparteixen algunes propietats físiques i químiques perquè en tots dos les unitats de mononucleòtids estan unides mitjançant ponts de fosfodiester entre la posició 3’ d’un sucre i la 5’ del següent Els àcids nucleics no es dissolen fàcilment en aigua acidulada, però poden ésser extrets de les cèllules mitjançant fenol o dissolucions salines neutres

Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa

Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca

Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu…