Resultats de la cerca

França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg

Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven

El seu nom real és Zinka Kunc Estudià a Zagreb, a Praga i a Nova York Debutà el 1927 a Ljubljana amb Il trovatore , de Verdi El 1937 cantà a Salzburg i passà al Metropolitan de Nova York, on cantà habitualment fins els anys seixanta Es destacà en el repertori verdià i enregistrà diversos discs

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’…

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam

Format a Estocolm, hi debutà el 1960 en el paper de Sparafucile, de Rigoletto Inicià aviat una brillant carrera internacional que el dugué a cantar a Bayreuth, a Salzburg i als principals teatres d’Europa i d’Amèrica Interpretà òpera russa i fou director artístic del festival d’òpera de Savonlinna Finlàndia des del 1973 Enregistrà nombrosos discs

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Estudià a Kansas i debutà amb Carmen al New York City Opera 1973 Esdevingué l’especialista en papers de Rossini de la seva generació, sobretot a partir de la seva interpretació d’Assur Semiramide al Festival d’Ais de Provença del 1980 El 1987 causà sensació al Festival de Salzburg Debutà al Liceu l’abril del 1989, amb un recital

Fou ministre d’agricultura 1911-14 i del tresor 1917-19 essent president del govern 1919-20 hagué d’afrontar la crisi economicosocial de la postguerra Oposat al feixisme, s’exilià a França 1924, fou detingut pels alemanys 1943 i deportat a Salzburg En tornar, el 1945, fou un dels fundadors de la unió democràtica nacional i senador 1948-53