Resultats de la cerca
Es mostren 17322 resultats
WiBro
Electrònica i informàtica
Estàndard coreà per a comunicacions sense fils i de banda ampla.
Forma part dels sistemes anomenats de tercera generació L’any 2005 fou inclòs per la ITU dins de l’estàndard IEEE 80216e La velocitat de dades se situa entre 30 i 50 Mbps, i se suporten velocitats de desplaçament dels usuaris d’uns 120 km/hora Utilitza una tècnica conjunta TDD i OFDMA, amb amplades de banda de 875 MHz A Corea, les comunicacions WiBro treballen dins de la banda ISM al voltant de 24 GHz
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
WLAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions dins d’una àrea local, com ara un edifici corporatiu o un aeroport, permetent la mobilitat dels usuaris.
Utilitza la radiofreqüència com a medi de transmissió Proporciona gran flexibilitat tant en la installació com en les modificacions posteriors respecte a la solució amb cable, i permet el desplegament en entorns on la installació amb cable pot resultar molt complicada, com ara edificis històrics o amb una estructura complexa S’han publicat diversos estàndards, com els HiperLAN1 i HiperLAN2 de l’ETSI, i el 80211 de l’IEEE, essent aquest darrer el comercialitzat i implantat al mercat Les més habituals són les xarxes WiFi, basades en les diferents versions de l’estàndard IEEE 80211 Poden ser…
WPAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir comunicacions entre dispositius (com ara PDA, telèfons mòbils i ordinadors portàtils) situats dins d’un espai operatiu personal.
Són xarxes de curt abast i alta velocitat, centrades al voltant de la persona Per extensió, s’hi inclouen xarxes domòtiques i de sensors Són basades en el conjunt d’estàndards IEEE 80215, que comprenen, a més del Bluetooth, les xarxes UWB ultra wideband
WWAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions a través de xarxes de gran abast, siguin públiques o privades, en àrees geogràfiques extenses (com ara una ciutat, un país), mitjançant antenes o sistemes satèl·lit.
Incorporen tècniques de telefonia cellular, i es basen en tecnologies com ara les GSM, GPRS, UMTS o WiMAX, entre d’altres
WMAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions entre diferents ubicacions dins d’una àrea metropolitana (per exemple, un campus universitari), de manera que estalvia la instal·lació de cables de fibra o de coure i el lloguer de les línies.
Les xarxes WMAN de banda ampla poden competir comercialment amb el cable i el satèllit en el mercat de les transmissions multimèdia pellícules, música, jocs El desplegament de la tecnologia WMAN es basa en l’estàndard 80216, especialment en les versions per a treballar per damunt d’11 GHz A l’Estat espanyol, s’ha alliberat la banda de 5 GHz per a aplicacions WMAN, mentre que l’altra banda d’interès, prevista per la ITU, és la de 27 GHz En el cas de la provisió de serveis multimèdia, poden ser xarxes LMDS Local to Multipoint Distribution Service , en què des d’un sol node emissor proveïdor s’…
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
pneumàtic

Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
bicicròs
El bicicròs es practica en un circuit accidentat i curt, i consisteix a completar el recorregut sense recolzar els peus a terra i amb el mínim temps possible
Federació Catalana de Ciclisme / Manel Martínez
Ciclisme
Modalitat de ciclisme, també coneguda com a BMX, practicada en un circuit accidentat i curt consistent a completar el recorregut sense recolzar els peus i a la màxima velocitat possible.
La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…
mufló

Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis canadensis és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina