Resultats de la cerca

La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es colloquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de començat el procés Aquestes…

Així, una xarxa amb una disposició o estructura o topologia en bus consisteix en una línia de transmissió oberta on hom connecta directament els terminals, mitjançant les interfícies adequades La disposició en arbre és una generalització de l’anterior el bus arrenca d’una capçalera i es bifurca successivament en branques, cadascuna de les quals té també estructura de bus Si hi ha una connexió directa entre tots els terminals i un node central, hom parla de disposició en estrella I si el bus consisteix en un seguit de línies en circuit tancat, equipades de repetidors des d’on es deriven els…

Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà completament la…

El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…

Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…

És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del naixement Fins que no es…

Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…

Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona Mapa 34–11253 Situació 31TCG735806 S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén JAA-MLIC Història La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon…

Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…