Resultats de la cerca

El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni,  una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret

És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó

Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S

Desenvolupa una obra d’arrel minimalista i constructivista caracteritzada per l’austeritat en el tractament dels materials, el rigor compositiu, la sobrietat de les formes i el diàleg entre aquestes i l’espai que les envolta En són molt representatives les obres transitables de gran format, principalment la realitzada a l’avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona, seqüència en formigó negre de 306 m de llargada 1985-89 Té obra pública en diversos llocs de Catalunya, com també a Alemanya, França i els EUA

Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la del camp Les…

La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PEFSA Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1955 de Tomás Salvador GUIÓ Manuel Maria Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Pierre Brice Vidal, Manuel Gil Ramón, Julián Mateos Cachas, Agnès Spaak Isabel, María Asquerino Asunción, Enric Guitart Alfredo Juste, Gustavo Re, Antoñita Oyamburu Sonia Bruno la germana de Ramón i promesa de…

La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era pràcticament recta En canviar l’…

De fet, el nom més apropiat és pseudoaleatoritzador, perquè la regla de construcció de la seqüència aleatòria de senyals és determinada i reproduïble En particular, és usat en els sistemes de televisió de pagament, en què l’usuari desxifra la informació transmesa per mitjà d’un dispositiu anàleg, que fa l’operació inversa, installat a l’anomenat receptor descodificador integrat o IRD També reben aquest nom els dispositius generadors de soroll de banda ampla o bé de senyals modulats en espectre estès, com ara els que fa servir el sistema de satèllits GPS

Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes