Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’ àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de…

Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química

És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú

Comercialment, hom obté els principals clorats per electròlisi de les solucions aquoses dels respectius clorurs Tenen un potencial d’oxidació molt elevat relativa facilitat de donar clor i oxigen lliure Les barreges de clorats amb materials orgànics, metalls Al , Mg, As, CU, etc, carbó, fósfor, sofre, etc, són explosius potents, i hom els empra per a focs d’artifici i llumins

Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae

La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic

La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…

El fong ataca els brots, que cessen de créixer, les fulles, que es cobreixen d’una eflorescència cendrosa a la cara superior i finalment es marceixen i s’arruguen, i els grans de raïm joves, que es cobreixen d’un polsim blanquinós i es panseixen La malaltia entrà a Europa a mitjan s XIX, provinent d’Amèrica L’oïdi és combatut amb tractaments a base de sofre

És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’àcid acètic i els solvents apròtics, que bull a 69,2°C S’hidrolitza molt ràpidament per acció de l’aigua i els àlcalis aquosos Hom l’obté per escalfament de l’àcid clorosulfònic en presència de catalitzadors o per cloració catalítica del diòxid de sofre Té aplicació com a agent clorant i com a dissolvent

Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud