Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
teoria del camp
Psicologia
Teoria psicològica vinculada a la psicologia de la forma o Gestalt que fa referència a l’estructuració de la percepció.
El camp perceptiu és comparat a un camp magnètic de forces que espontàniament adopta una certa estructura pel fet de la interacció dels elements magnètics La primera de les lleis formulades a partir d’aquesta teoria diu que un conjunt és més que la suma de les parts que el formen
grau de mesclament
Física
Concepte que expressa el grau de desordre termodinàmic d’una mescla de fluids.
El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486
Gaufred Bastons
Història
Cavaller que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.
Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
Fernando Gil Moreno de Mora
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió
fórmula del trapezi

Aplicació de la fòrmula del trapezi
© fototeca.cat
Matemàtiques
Regla utilitzada per a aproximar l’àrea compresa entre una corba, una línia horitzontal i dues de verticals que tallen la corba.
Hom divideix el segment horitzontal en diverses parts iguals i dibuixa les perpendiculars des de cada punt de divisió a la corba després les interseccions d’aquestes rectes amb la corba són unides mitjançant línies rectes, successivament La suma de les àrees dels trapezis així engendrats representa una aproximació de l’àrea limitada per la corba
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina