Resultats de la cerca

L’integraren els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves

Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis sic dels escacs en nombre de cent , que no s’ha conservat J Ventura Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibre escapadís 1953

S'inaugura, amb el nom de Teatro de la Princesa, el nou Teatre de Palma La inauguració compta amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries Antoni Sureda i Vilallonga, arquitecte mallorquí, havia iniciat la construcció del teatre el 1854

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII

Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005

Conseller de Pere III, li féu alguns préstecs importants, el rei li empenyorà Montesquiu d’Albera i les lleudes de Perpinyà 1368-73, li vengué alguns castells i jurisdiccions Oltera, Sureda i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà 1360-74, Saragossa, València i Barcelona 1371-74 Fou procurador de l’infant Joan

El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic 29 de juny

Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política