Resultats de la cerca

Generalment hom acobla una manxa d’extensió entre la càmera i l’objectiu, que són normals, però també pot ésser emprada una càmera grossa amb un objectiu de focus molt curt, puix que ambdós sistemes proporcionen una imatge engrandida de l’objecte Aquest tipus de fotografia és extremament útil i té una àmplia aplicació científica, industrial, tècnica, etc

A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…

Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…

 Aquesta tècnica es basa en inserir un missatge ocult o no a l’interior d’un contingut digital com per exemple, imatges, fitxers d’àudio, vídeo o text Aquest missatge consisteix en un grup de bits que contenen informació sobre l’autor o propietari intellectual del contingut digital o copyright

L’emissió de la veu és natural, i el cantant utilitza el cap com a ressonador Es difongué a partir del segle XVI arran de la prohibició papal que privava les dones de prendre part en els cors de l’església Hom el practicà fins al segle XVIII, tot i que ben aviat la major flexibilitat i aptitud de les veus dels castrats  relegaren aquesta tècnica a un segon pla No obstant això, a Anglaterra fou molt més freqüent, i compositors com Purcell i Händel en feren un ús extensiu També ha estat en aquest país on, al segle XX, hom ha recuperat el falset contratenor per a interpretar amb major fidelitat…

D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada

Aquesta tècnica fou habitual als segles XVI i XVII i el seu gènere principal fou la missa paròdia El terme paròdia aparegué per primera vegada com a títol d’una missa de Jakob Paix el 1587

Hom empra a aquesta tècnica en estudis de taxonomia genètica, en què calcula el percentatge d’afinitat dels brins, i també en l’estudi de l’expressió genètica dels cromosomes

Els descriptors són senyals independentment decodificables destinats a ser transmesos per diferents camins per tal d’assolir un determinat destí El receptor dels diferents descriptors pot fer una descodificació de qualsevol d’aquests La qualitat del senyal rebut és proporcional al nombre de descriptors rebuts L’objectiu principal d’aquesta tècnica és proporcionar resistència a errades que es puguin produir durant la transmissió del senyal per un canal de comunicacions o xarxa de comunicacions

Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual