Resultats de la cerca

El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…

Conreà sobretot la narració A cena col commendatore 1950, I racconti, 1927-1946 1961, i la novella America, primo amore 1935, La verità sul caso Motta 1941, Lettere da Capri 1954, Il vero Silvestri 1957, Le due città 1964, L’attore 1970, 55 novelle per l’inverno 1971, Lo smeraldo 1974, La sposa americana 1978, L’incendio 1981 i El Paseo de Gracia 1987 Ha dirigit, entre altres, els films Piccolo mondo antico 1940, Malombra 1942, La provinciale 1952 i, en collaboració amb CZavattini, Viaggio nella valle del Po 1957-58 per a la televisió

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’arte moderna…

Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…

S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a l’abstracció…

Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al costat de…

Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se