Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Giuseppe Saragat
Història
Polític italià.
Militant socialista des del 1922, s’exilià durant el feixisme Havent tornat a Itàlia 1943, collaborà amb PNenni en la reorganització socialista i presidí l’assemblea constituent de la República 1946, però el seu anticomunisme el portà a promoure una escissió 1947 i fundà el Partito Socialista dei Lavoratori Italiani PSLI, que l’any 1951 es convertí en Partito Socialdemocratico Italiano PSDI, del qual fou secretari general 1957 Partidari de la collaboració amb la Democrazia Cristiana, fou ministre en diversos governs i president de la República 1964-71 És senador vitalici i, des del 1975,…
Giambattista Sacchetti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou alumne de Juvara Les seves obres principals, a la península Ibèrica, on treballà per a Felip V, són la façana oriental del palau de La Granja i part del Palau Reial de Madrid, que construí segons plans, bé que modificats, de Juvara, ambdues d’estil barroc amb trets classicistes
Medardo Rosso
Escultura
Escultor italià.
Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07
Víctor Manuel II d’Itàlia
Història
Darrer rei de Sardenya (1849-61) i primer rei d’Itàlia (1861-78).
Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870
Víctor Manuel I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1802-21).
Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I
Arturo Ambrosio
Cinematografia
Productor cinematogràfic, fundà el primer cinematògraf italià; produí 1 400 pel·lícules a partir del 1904.
Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910
Guido Gozzano
Literatura italiana
Escriptor italià.
Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’idealisme i…
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
Història
Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
Alfredo Casella
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach, Beethoven,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina