Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
brie
Brie
(CC0 1.0)
Alimentació
Formatge francès fet amb llet de vaca, semblant al camembert, de crosta florida de color blanc i pasta tova, cremosa, de color groc palla i sabor intens, amb un 45% de matèries grasses.
El seu nom prové de la regió de Brie
pont-l’évêque
Alimentació
Formatge de Normandia fet amb llet de vaca, de crosta de color ocre i pasta tova, untuosa, de color blanc de vori tirant a groc i sabor afruitat, amb un 50% de matèries grasses.
Protegit per una denominació d’origen des de 1972, deu el seu nom al poble de Pont-l’Évêque, al departament del Calvados
kernhem
Alimentació
Formatge holandès fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa i gust suau, que es presenta amb forma de barra rodona.
òvul
Farmàcia
Preparat farmacèutic en forma d’ou, d’aplicació vaginal, de 2 a 4 cm de diàmetre, compost generalment d’un excipient de gelatina i glicerina, que forma una massa tova que conté el medicament.
Els òvuls tenen una acció antisèptica, antipruriginosa i antiinflamatòria sobre la mucosa vaginal
ungüent
Farmàcia
Substància constituïda per una mescla de greixos, de consistència tova semblant a la mantega, que pot portar algun producte actiu i que hom aplica damunt la pell per al tractament local d’algunes dermatosis.
No és tan fluid com el liniment i és semblant a la pomada
Sant Fruitós de Marians (Soanyes)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta senzilla església, exemple de l’arquitectura rural més popular del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Fruitós es troba vers l’extrem sud-oest del petit nucli del poble de Marians, al sector de ponent del terme municipal de Soanyes, en un replà enlairat damunt la vall, al sud d’Oleta, i a la dreta del fondal de la ribera de Mentet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 45” N - Long 2° 16’ 13” E Cal seguir la carretera de Soanyes, la D-57a, que surt de la N-116 just després de passar la vila d’Oleta en direcció a Montlluís i Andorra, a l’esquerra Poc abans d’arribar…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
elemí
Botànica
Grup d’oleoresines de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d’olor aromàtica que hom empra en l’elaboració de vernissos i laques, en productes farmacèutics i en perfumeria.
Hom coneix diverses classes d’elemís, que extreu de plantes tropicals pertanyents principalment a les famílies de les burseràcies i de les terebintàcies el més important de tots és l’elemí de Manila, que hom extreu de la Canarium commune L , burseràcia de les Filipines d’aquest elemí hom extreu l’anomenat oli d’elemí, líquid gairebé incolor compost bàsicament de limonè Uns altres tipus són la goma d’elemí, extreta de la Bursera gummifera de les Antilles, i l’elemí de Mèxic i del Brasil, extret de l' Amyris elemifera
Santa Margarida d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, enmig d’altres vestigis de la necròpoli F Tur L’església de Santa Margarida, avui en ruïnes, formava part del conjunt de capelles de la rodalia d’Empúries, situada en un punt amagat del mar, a poc menys d’1 km al sud-oest de l’antiga ciutat i a 2 km a ponent de la vila de l’Escala, a l’indret anomenat Santa Margarida o Pla de Santa Margarida, al qual donà nom Mapa 296M781 Situació 31TEG095645 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat i Figueres En arribar al trencall amb la carretera que porta al poble de Sant…
acrocordó
Patologia humana
Tumor benigne de pell, molt freqüent, que correspon a una excrescència pedunculada d’uns 2 cm de diàmetre, tova i elàstica, que apareix sobretot en el coll, les parpelles, l’esquena, les aixelles i els engonals.
No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps