Definició
És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen.
Tipus
Segons la localització, hi ha esquemàticament dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica, que es localitza a la part superior de l’abdomen, per sobre del llombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, situada a la part inferior de l’abdomen, per sota del llombrígol.
Causes
Les hèrnies de la línia mitjana abdominal es produeixen quan, a conseqüència d’un increment important de la pressió interna de l’abdomen, els petits orificis que es troben al llarg d’aquesta cinta fibrosa i elàstica —que només tenen la funció de permetre el pas de petits nervis i vasos sanguinis— es dilaten. En aquest cas, doncs, és fàcil que els teixits subjacents, com el teixit gras o adipós, o bé un sector del peritoneu parietal, es projectin a través d’algun d’aquests orificis i formin un bony per sota de la pell.
Les circumstàncies que més sovint provoquen un increment de la pressió interna de l’abdomen, i que per tant constitueixen un antecedent habitual de les hèrnies de la línia mitjana abdominal, són els traumatismes abdominals i els esforços musculars. Això explica el fet que aquest tipus d’hèrnies siguin molt més freqüents en els homes que en les dones, com també que la incidència que presenten sigui especialment elevada entre 20 anys i 30. Això no obstant, però, d’altres antecedents freqüents en són l’obesitat i l’embaràs.
Manifestacions
La manifestació més característica d’aquest trastorn és l’aparició d’un bony en algun sector de la línia mitjana de l’abdomen, ja sigui per sobre o bé per sota del llombrígol. Aquest bony, format pels teixits herniats, sol ésser de consistència tova, lleugerament desplaçable, de forma arrodonida o oval, i gairebé mai no sobrepassa els 2,5 cm de diàmetre, ja que les vores dels orificis de la línia mitjana blanca abdominal són poc elàstics. En alguns casos, però, el bony no es pot percebre directament, ja sigui perquè l’hèrnia és molt petita o bé perquè hi ha una capa gruixuda de teixit gras que l’amaga, com normalment s’esdevé en les persones obeses.
Les hèrnies de la línia mitjana abdominal són asimptomàtiques en gairebé el 75% dels casos. Tanmateix, però, en la resta solen causar dolor en la zona en què es presenten, que de vegades s’irradia, per un mecanisme nerviós reflex, cap al tòrax o els costats de l’abdomen. Igualment, de vegades originen diverses manifestacions digestives, com ara nàusees o vòmits. En general, totes aquestes manifestacions són de caràcter lleu i encara tendeixen a alleujar-se més amb el repòs, els canvis de postura corporal o la ingestió d’aliments.
Diagnosi
Hom estableix la diagnosi de les hèrnies de la línia mitjana abdominal amb una inspecció acurada de la paret anterior de l’abdomen que inclou la palpació i amb la realització de diverses maniobres: de vegades, per exemple, es demana al pacient que contregui la musculatura abdominal o tussi, la qual cosa en molts casos ocasiona un increment sobtat del volum de l’hèrnia.
Tractament
Les hèrnies de la línia mitjana abdominal no solen requerir tractament si no són voluminoses, provoquen molèsties o bé causen dolor. En aquests casos, hom sol recórrer a una intervenció quirúrgica senzilla, durant la qual els teixits herniats són reintroduïts i fixats a la cavitat abdominal, i s’estrenyen els orificis dilatats.