Resultats de la cerca

Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes

Situada dins dels límits de la reserva índia navajo, conserva restes de les primitives tribus indígenes que vivien en la zona Ocupa una superfície de 339,3 km², i és monument nacional dels Estats Units des del 1931 Hi destaca l’Spider Rock, un monòlit de gres vermell de 244 m d’alçada, format fa 230 milions d’anys a partir de la cimentació de capes de sorra dipositades pel vent

Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia

Els iroquesos eren agricultors, i llur societat era de tipus matriarcal La unió de les cinc tribus iroqueses més importants — cayuga , mohawk , oneida , onondaga i seneca —, coneguda com a “Lliga de les Cinc Nacions”, els convertí en els enemics més perillosos amb qui lluitaren els blancs, primerament els francesos i més tard els anglesos i nord-americans Avui dia, reduïts a uns 5000 individus, habiten en reserves a l’estat d’Oklahoma

Al s VI aC un grup dels bois boii marxà devers Occident i s’establí al sud de Bordeus Del 450 al 400 aC uns grups entraren a la Itàlia septentrional i s’establiren al sud del riu Po El 58 aC uns altres grups ocuparen el territori dels edus comprès entre l’Alier i el Loira Les tribus que restaren a Bohèmia foren obligades pels marcomans s I dC a establir-se a l’actual Baviera

S’estén des del Wādī Ḥalfā’, al N, fins a Abū Ḥamad, al S, i des del Nil, a l’W, fins a la serralada costanera de la mar Roja, a l’E La part oriental és pedregosa i de roques volcàniques, mentre que a l’occidental abunden les extensions arenoses Les pluges hi són escasses La manca d’oasis fa que sigui pràcticament deshabitat només s’hi troben algunes tribus nòmades dedicades a la ramaderia

Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó

La població, dedicada a l’agricultura i la ramaderia, és formada per grups ètnics molt variats, bàsicament amhares, galles, tigrines, tigres, somalis i dankalis La religió dominant és la cristiana Després hi ha un nombrós contingent de musulmans i finalment jueus i tribus de religió animista El cant litúrgic cristià a Etiòpia cant etiòpic té influències coptes i siríaques cant copte, cant i la música popular Àfrica oriental presenta una àmplia varietat d’estils reflex de la gran diversitat ètnica del país

Els escots saquejaren Britània al s III A l’alta edat mitjana colonitzaren la part occidental d’Escòcia i s’establiren a Argyll, on formaren el regne de Dalriada Llur cristianització fou consolidada per Columbà, i reberen la influència de la cultura celta idioma gaèlic i organització civil en tribus i religiosa en abadies S'enfrontaren sovint als pictes, fins que Kenneth Mac Alpin fusionà els dos pobles 844 i inaugurà a Escòcia una dinastia que durà fins el 1286

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89