Resultats de la cerca
Es mostren 1368 resultats
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
motí
Història
Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta.
Ha constituït una de les formes de protesta i un instrument de pressió utilitzats per les masses populars contra els abusos de les autoritats, especialment importants en èpoques de carestia o produïdes per mesures econòmiques impopulars així, els Rebomboris del Pa, a Barcelona, la Matxinada, el motí de Squillace, etc
factor d’amplificació
Electrònica i informàtica
En una vàlvula electrònica, relació entre la variació de tensió anòdica i la variació de tensió de reixa quan el corrent anòdic es manté constant.
El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora
mercat matrimonial
Sociologia
Conjunt de les persones que volen contreure matrimoni o formar una parella.
És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als Països Catalans per la demògrafa Anna Cabré
aglutinant
Pintura
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules.
Es forma així la pasta pictòrica que s’adhereix sobre el suport, sovint amb l’ajuda dels vehicles diluents aigua, aiguarràs, etc En les pintures a la cola , els aglutinants més utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cellulosa metilcellulosa, hidroximetilcellulosa, etc, les coles animals i la caseïna
adob mineral
Tecnologia
Adob amb substàncies minerals.
Els més importants són les sals bàsiques del crom adob al crom Són utilitzats també l’adob al zirconi , l’adob amb algunes sals bàsiques de l’alumini adob a l' alumini , l’adob al ferro , l’adob al silici , l’adob als polifosfats i l’adob a l' alum actualment poc emprat
negra
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la blanca, al doble de la corxera i a la quarta part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/4 La pausa de negra s’indica amb el signe ww Dins els compassos simples amb denominador 4, que són els més utilitzats, representa la unitat de temps La mateixa figura amb puntet representa la unitat de temps en els compassos compostos de denominador 8
indicador cinemàtic
Geologia
Estructura indicadora del sentit de moviment en una falla o en una zona de cisallament dúctil.
Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina