Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
parxís

Tauler i fitxes del parxís
(CC0)
Jocs
Joc d’origen indi (Pachisi) que hom juga amb un tauler amb quatre sortides (o bé sis), en el qual dos, tres o quatre jugadors (o més) proven de col·locar primer que els altres a la meta central les quatre fitxes pròpies, fent-les avançar cadascú d’acord amb el nombre de punts trets en llançar el dau a cada tirada.
Incidències variables del joc són la manera de sortir cada fitxa, el nombre d’espais que guanya un jugador en entrar una fitxa a la meta o en matar la d’un altre per coincidència de la seva fitxa en l’espai on era aquesta, etc Sovint hom hi juga per parelles
cinomorfs
Zoologia
Grup de primats que comprèn simis catarrins, de dimensions grans i constitució robusta.
Es caracteritzen per tenir el musell allargat que recorda el d’un gos, els ullals molt grossos, la cua de dimensions variables, i callositats isquiàtiques de colors vius Les extremitats són fortes i adaptades a la marxa Són terrestres i viuen, en general, en zones obertes El grup comprèn la família dels cercopitècids
observabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Propietat d’una variable d’estat que fa que el seu valor en un instant determinat pugui ésser estimat a partir de les oportunes mesures de sortida, en un sistema de control.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament observable La no-observabilitat implica l’existència d’alguna variable d’estat, o mode, que no afecta la sortida i que, per tant, no pot ésser observada ni inferida des d’aquesta sortida
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
comunitat internacional
Dret internacional
Unió lliure dels estats, basada en la solidaritat i que tendeix a resoldre els conflictes d’interessos internacionals.
La insuficiència d’un estat per a assolir per si mateix els propis objectius ha desenvolupat el fenomen associatiu a través de la creació d’acords, tractats i organitzacions internacionals de composició i funcions variables En un pla formal, la més alta expressió de comunitat internacional és l'Organització de les Nacions Unides
psicooncologia
Psicologia
Àrea de la psicologia que es dedica a abordar els problemes del pacient malalt de càncer, mitjançant la intervenció directa sobre el pacient i els familiars i l’atenció al personal sanitari especialitzat.
Estudia les relacions entre les variables psicològiques i socials, l’inici i la progressió de la malaltia cancerosa S’avaluen, es dissenyen i es posen en pràctica programes d’intervenció dirigits a la prevenció, al tractament i a l’augment de la qualitat de vida dels pacients de càncer i els seus familiars
con volcànic
Geomorfologia
Aparell volcànic extern de forma cònica i construït pels materials expulsats de l’interior que s’acumulen al voltant del cràter.
Les mides són molt variables van des d’un petit promontori fins a muntanyes d’una gran alçada La composició de la roca també és molt variable N'hi ha de secundaris, que es formen a l’interior de grans cràters o al vessant lateral d’un altre con També n'hi ha d’asimètrics
Carl Anton Bjerknes
Física
Físic noruec.
Professor a la universitat i a l’escola d’enginyers d’Oslo Destacà pels seus treballs sobre hidrodinàmica, entre els quals és notable Remarques historiques sur la théorie d’un ou plusieurs corps, de formes constantes ou variables, dans un fluide incompressible 1875, que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences de París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina