Resultats de la cerca

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X

L’element que resta és situat sobre un pla conductor, per exemple la terra, el comportament del qual és similar al d’un mirall que reflectís una imatge d’aquest element que substitueix el suprimit Una variant de l’antena vertical és el pal radiant , que és una estructura metàllica que forma l’element dipol La seva longitud acostuma a ultrapassar els 200 m i és utilitzada per a transmissions de radiodifusió en una ona mitjana

Un coet, en essència, consta d’un tub de cartó, canya o llauna, tapat per un extrem, ple de pólvora ben atacada, amb un orifici o metxa per l’altre extrem, per on hom l’encén El coet volador és un coet estabilitzat per una tigeta sòlidament lligada al tub, parallela a la direcció de sortida dels gasos de combustió, amb la qual cosa es projecta enlaire Variant convenientment la càrrega hom obté diversos efectes lluminosos i sonors

La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes

Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson