Resultats de la cerca
Es mostren 2184 resultats
ambròsia
Ambròsia (Ambrosia maritima)
Mark Hyde, Burt Wursten i Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies monoiques, de la família de les compostes, d’olor forta, integrat per diverses espècies anuals o vivaces, de flors grogues i fulles molt dividides.
Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal
El paisatge vegetal de les illes d’Eivissa i de Formentera (territori pitiúsic)
Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc
subnival
Geobotànica
Dit de les zones d’alta muntanya que presenten condicions gairebé nivals.
La neu hi roman molt de temps i la vegetació hi és pobra i esclarissada Als Pirineus, aquest nivell és situat pels volts de 3 000 m d’altitud
insecte fulla
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, de la família dels fíl·lids, caracteritzats pel fet de tenir el cos deprimit, de color verd i en forma de fulla, amb expansions laminars.
Es confonen completament amb les fulles de la vegetació del medi on habiten boscs o selves de la regió indomalaia i a les illes de Sri Lanka i Seychelles
selva de Baviera
Serralada
Alineació muntanyosa del sud-est d’Alemanya, sector sud-occidental del massís hercinià de Bohèmia; s’estén entre les ciutats de Ratisbona i Passau i entre els rius Danubi i Regen, que la separen de la selva de Bohèmia.
Els pics més alts són el Breitenauriegel 1 127 m, el Hirschenstein 1 091 m i el Predigtstuhl 1 024 m És coberta d’una espessa vegetació Parc Nacional
anàlisi pol·línica
Botànica
Determinació d’espècies, principalment arbòries, representades en els diferents estrats fòssils, sobretot de les torberes, per llurs grans de pol·len.
Aquestes dades, estructurades en taules o gràfics anomenats palinogrames, donen una idea força exacta de les variacions de composició de la vegetació de la localitat al llarg del temps palinologia
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària