Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer…
antoclor
Botànica
Pigment de color groc dissolt a la saba cel·lular de la corol·la, com p ex en algunes espècies de primulàcies.
S'anomena també antoxantina o bé flavona, nom genèric dels pigments vegetals grocs
turac
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids, d’uns 40-60 cm de llargada, bec curt i gruixut, cap amb un plomall erèctil, dit extern de les potes movible, cua vistosa i desenvolupada, colors lluents blaus i verds amb taques roges a les ales, i fosses nasals cobertes per plomes.
Habiten a la selva africana i s’alimenten d’insectes i vegetals, sobretot bananes
mirmecocor | mirmecocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues.
Són, sobretot, vegetals que produeixen fruits o llavors petits i sovint proveïts d’eleosomes
planorbe
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats, ordre dels basomatòfors, de la família dels planòrbids, caracteritzats pel fet de tenir la closca prima i plana, d’una longitud inferior a 2 cm i amb l’espiral desenvolupada en un pla.
Habiten entre els vegetals, a les aigües estancades, i són relativament comuns als Països Catalans
afídids
Entomologia
Família d’insectes homòpters, petits, fitòfags, de cicle biològic complex, el qual comporta individus alats o àpters, vivípars o ovípars, amb fases partenogenètiques (alternança de generacions).
Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals
camesifonals
Botànica
Petit ordre de cianofícies que comprèn algues generalment unicel·lulars, polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures, per l’altre pol.
Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton
Joseph-Gottlieb Kölreuter
Botànica
Botànic alemany.
Estudià científicament la hibridació de vegetals i aclarí definitivament la qüestió dels sexes en les plantes
biofactor
Alimentació
Component dels aliments que pot exercir influència sobre la digestió, l’absorció i, a vegades, sobre el metabolisme dels nutrients.
Engloba diversos composts, com els tanins, els flavonoides i alguns àcids orgànics presents fonamentalment en aliments vegetals
Alcaudete
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
L’economia agrícola és latifundista oliveres, horta, cereals amb indústries derivades trulls i refineries d’oli, conserves vegetals