Jaciments del Vallès

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries; s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils. Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca. Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc. A la majoria d’aquestes localitats hi apareixen només Typha i altres restes de vegetals indeterminats.

El jaciment més important és el del Masrampinyo, situat prop de l’estació de ferrocarril de Montcada, en una trinxera propera a la via. En aquesta zona afloren uns dipòsits continentals constituïts per conglomerats, arenes i argiles, atribuïts al Pontià; cap als nivells superiors les argiles es fan més margoses i contenen restes de petxines marines i de vegetals. Hom hi ha trobat Cassia lignitum, C. fischerii, Colutea macrophylla, Cinnamomum lanceolatum, C. scheuzcheri, una espècie indeterminada de Laurus, Leguminosites elliptica, L. proserpinae, L. strangulata, L. undulata i Sapindus falcifolius.

El segon jaciment en importància, dins el modest nombre d’espècies que conté, és el de Can Llobateres, situat prop de Sabadell, en capes datades com a pertanyents al Vallesià mitjà per la fauna que contenen. Les impressions de fulles es troben en gresos groguencs de gra fi i en nivells locals més argilosos, essent poc freqüent la seva aparició. D’aquest jaciment procedeix un bell exemplar de fulla completa de Sabal major, de grans proporcions, a més de nombrosos fruits fossilitzats transformats en òpal, pertanyents a Ficus i exemplars que es poden atribuir a Cassia i Pteris, cosa que ens fa suposar que el clima en aquestes regions costaneres en el Vallesià mitjà devia ser de tipus subtropical o temperat càlid.

Dels altres llocs on se cita l’existència de vegetals fòssils a la depressió del Vallès podem esmentar Can Sant Feliu amb Celtis hyperionis i Euphorbia peplus i el subsòl de Sabadell on s’ha assenyalat Typha i Quercus.

Aquests petits jaciments no proporcionen prou dades per a treure’n conclusions; pertanyen al Vallesià mitjà-superior. Aquesta vegetació es devia situar als voltants de zones pantanoses costaneres; prop de les aigües segurament hi vivien Typha i Sabal major, i més lluny hi devia haver les altres formes que formaven boscos més o menys densos. La humitat devia ser alta vora el pantà, però lluny d’ell l’ambient era més aviat sec. Les mitjanes tèrmiques anuals sota les quals es poden desenvolupar aquestes plantes probablement se situaven a la ratlla de 18°C.