Resultats de la cerca

Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè

Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret

En 1377-87 fou vicari general de García Fernández de Heredia, bisbe de Vic El 1387 fou elegit bisbe de Sogorb Era amic de Vicent Ferrer i partidari de Benet XIII Aquest el féu bisbe de Vic 1400-10 El 1409 cridà Vicent Ferrer a Vic per calmar les bandositats ciutadanes entre els Sala i Savassona i els Malla i els seus partidaris

Llicenciat en teologia pel Seminari Metropolità de València 1963, en pedagogia pel Pontífic Ateneu Salesià de Roma 1968 i en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, fou ordenat de sacerdot l’any 1963 Vicari de la parròquia de Sant Ferran Rei de València el 1968, entre el 1979 i el 1984 fou delegat episcopal de Pastoral Familiar a la mateixa ciutat i director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal 1981-84, i entre el 1988 i el 1996 fou vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità de…

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’…

Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya

No estan lligats per cap vot especial El 1791 passaren als EUA, on s’estengueren molt ràpidament Durant la Revolució Francesa la congregació fou mantinguda i dirigida per Jacques-Andrée Émery, considerat el seu segon fundador El superior general resideix a París, i d’ell depèn el vicari general dels EUA Els sulpicians dirigeixen diversos seminaris a França i l’Institut Catholique de París