Resultats de la cerca

Nebot de François Mansart , fou arquitecte reial 1675 A Versalles féu la Galeria dels Miralls, la capella 1682, l’Orangerie 1681-86 i el Grand Trianon 1687 Construí el castell de Marly 1679-86, de pla en forma de sol Treballà als castells de Dampierre 1675-83 i de Maintenon i al convent de Saint-Cyr 1686 A París féu la plaça de les Victòries 1686, la plaça Vendôme 1699 i la cúpula dels Invàlids 1677-1706 Imposà la tradició francesa per damunt del gust italianitzant

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, ha obtingut sis victòries en torneigs del circuit de la Federació Internacional de Tennis ITF Quartu Sant’Elena 2005, Savitaipale 2006, Badalona 2008, Sant Cugat 2008, Galatina 2009 i Pàdua 2009 En els Jocs Mediterranis del 2009, guanyà, juntament amb Laura Pous, la medalla d’or en la categoria de dobles En dobles també ha guanyat dos torneigs ITF L’any 2009 una doble operació d’espatlla no li permeté competir durant un any El mateix any assolí la posició 185 en el rànquing de la WTA

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

L’equip australià de tennis supera per 3 a 2 el de França en la final de la Copa Davis, que s’ha disputat a Niça Malgrat l’absència del seu millor jugador, Patrick Rafter, per una lesió, Austràlia venç gràcies a les dues victòries de Mark Philippoussis en individuals i al punt aconseguit en dobles per Mark Woodforde i Todd Woodbridge És la 27a vegada que Austràlia obté la Copa Davis la darrera, fa 13 anys, una competició que aquest any celebra el centenari de la seva 1a edició

Internacionalment es donà a conèixer el 1977, en guanyar les clàssiques GantWevelgem, Lieja-Bastogne-Lieja, el Dauphiné Libéré i el Gran Premi de les Nacions Ocupà un lloc capdavanter del ciclisme mundial amb victòries en les principals proves internacionals Tour de França 1978, 1979, 1981, 1982 i 1985, campionat del món de carretera 1980, Super Prestige 1979 i 1980, París-Roubaix 1981, Vuelta a Espanya 1978 i 1983, Gran Premi de les Nacions 1978, 1979 i 1982, Giro d’Itàlia 1980, 1982 i 1985, etc El 1986 es retirà

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

S’inicià en  enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més jove de l’Estat…

S’inicià al món del bicitrial i fou campió d’Europa cadet 1982 i d’Espanya juvenil 1983 Passà a les motos i l’any 1984 guanyà la primera prova al Trial de Morón El 1985 debutà amb la marca Beta al Campionat del Món de trial i un any més tard n’aconseguí la primera victòria El 1987 guanyà el primer títol mundial i els Sis Dies d’Escòcia, i es convertí en el primer pilot català a aconseguir-ho L’any 1992 fitxà per Gas Gas i el 1993 fou el primer pilot a assolir un Campionat del Món amb una motocicleta fabricada a Catalunya Es retirà el 1997 com el tercer pilot de trial amb més títols de la…