Resultats de la cerca

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants en dues etapes 1924-39, 1971-74 A partir del 1945 collaborà en l’orga-nització de la Volta Ciclista a Catalunya Fou nomenat president honorari de la secció de ciclisme de la UE de Sants, que des del 1976 organitza anualment el Trofeu Quirze Martí per a les categories sub-23 i elit

Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971 Jugà un cop amb…

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

A Vilanova de Cubelles, un dels dos nuclis que donaren lloc a l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú, s’hi bastí, probablement ja al segle XIII, una capella dedicada a sant Antoni, origen de l’actual església parroquial del mateix nom Les referències més antigues d’aquesta església, però, són de la primera meitat del segle XIV, quan era sufragània de Santa Maria de Cubelles Aquesta situació s’allargà fins el 1363, any en què Guillem de Torrelles, bisbe de Barcelona, erigí Sant Antoni de Vilanova en església parroquial, que la desvinculà de l’església de…

Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…

Situació i presentació El municipi de Vilanova de l’Aguda, de 53,67 km 2 , s’estén pel sector de llevant de la comarca de la Noguera i la seva demarcació limita amb els municipis de Bassella N, Alt Urgell, Pinell de Solsonès NE, Solsonès, l’enclavament segarrenc de les Cases de la Serra de Torrefeta i Florejacs, E, Sanaüja E, també de la Segarra i el territori principal de Torrefeta i Florejacs al sector de Florejacs, SE i amb els termes noguerencs de Tiurana NW, Oliola W i Cabanabona SW El municipi és format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l’Aguda i el que…

L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, també, els pobles del Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic restaurants típics, hotels hi ha la fàbrica Pirelli Modernament la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà La seva importància es remunta al s XIV, quan Pere III autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies Tingué duana el port és de construcció moderna El seu creixement, sobretot a partir del s XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del s XVIII i el començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles L’església parroquial Santa Maria del Mar…