Resultats de la cerca
Es mostren 8015 resultats
Louis-Gabriel Moreau

Vista de les rodalies de París , gravat de Louis-Gabriel Moreau
© Fototeca.cat - Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès, anomenat l’Aîné
.
Especialitzat en el paisatge de l’Illa de França, fou un antecedent de l’escola de Barbizon Vista dels ribassos de Meudon des del parc de Saint-Cloud ~1785, Musée du Louvre El seu germà fou Jean-Michel Moreau
serra

Vista panoràmica del Cadí nevat des de Castellnou (Alt Urgell).
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
S’estén majorment en el sentit de la longitud En general constitueix un contrafort, ramal o grup pertanyent a un sistema més gran Hom pot dir, per exemple, que la Sierra Madre Mèxic és com una prolongació meridional de les Rocalloses EUA, o que la Sierra Morena Andalusia constitueix de fet un vorell alçat i fracturat de l’antic sòcol de la Submeseta Sur Una serra pot ésser constituïda tanmateix per una sola unitat estructural Des del punt de vista climàtic i vegetatiu, o àdhuc humà, la serra constitueix una àrea de relativa diferenciació
Qhapaq Ñan

Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la seva màxima…
Vernet
Vista parcial de Vernet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector septentrional del massís del Canigó, que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i la major part de la vall del riu de Sant Vicenç (on hi ha l’església de Sant Vicenç de Campllong), dominada per la pica del Canigó (2784 m alt).
Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…
Apalatxes

Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part delnord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
Granyena de Segarra

Vista general de Granyena de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al sector SW de la comarca.
Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…
Cap Verd

Vista de Mindelo (Cap Verd)
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic, format per l’arxipèlag homònim, situat uns 500 km a l’W de Dakar, Senegal; la capital és Praia, a l’illa de São Tiago.
La geografia La geografia física Les illes, en nombre de 10 Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, Boa Vista, Maio, São Tiago, Fogo i Brava, a més de nombrosos illots, són d’origen volcànic i presenten un aspecte muntanyós el cim culminant és Pico 2830 m alt, a l’illa de Fogo El clima és càlid i sec 25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia La geografia econòmica i l’economia El principal recurs econòmic és l’agricultura cafè, blat de moro, cocos, batates, canya de sucre, mandioca, en general per a l’alimentació, i sobretot, les bananes, conreus regats al…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina