Resultats de la cerca

És situada vora el uadi Fes, afluent del riu S'bū’, en una comarca agrícola ben regada, en un encreuament de camins La ciutat té tres nuclis El vell Fes, fundat el 808 per Idris II, és centre del comerç i de l’artesania tradicionals cuir, metalls, teixits, catifes i ceràmica i seu de la famosa Universitat Quaraouyine, antic centre cultural del Marroc El nou Fes, al SW, fundat el 1276, és el centre administratiu, i comprèn el barri jueu I la ciutat europea, fundada el 1916 pel mariscal Lyautey, és sobretot residencial, amb un nucli industrial vora l’estació…

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment…

A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…

Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe…

S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…

Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer…

El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de…

Viu vora l’aigua, a Ceilan

Creix vora les estepes, les quals parasita

Creix vora l’aigua o en herbeis humits