Resultats de la cerca

Es convoca el Concurs Internacional d’Avantprojectes d’Enllaç de la Zona de l’Eixample de Barcelona i els Pobles Agregats El guanya el francès Léon Jaussely el 1905

Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912

La Generalitat valenciana sollicita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prolongació del canal Xerta-la Sénia Tarragona per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló

La direcció de SEAT, l’Estat espanyol, la Generalitat, els sindicats i Volkswagen arriben a un acord que fa possible la signatura de tres expedients de regulació d’ocupació que comporten el tancament de la factoria de la Zona Franca i la jubilació anticipada de milers de treballadors

 Amb l’ajuda d’un tallafoc, es permeten les connexions cap a la xarxa DMZ tant des de la xarxa exterior com des de la xarxa interior, però no les connexions des de la DMZ cap a la xarxa interior de l’organització La DMZ s’usa per a allotjar servidors, com per exemple servidors web, de correu electrònic, DNS, etc, que poden oferir els seus serveis tant a usuaris de la xarxa interior com de l’exterior L’avantatge que presenta l’ús de la DMZ és que els ordinadors de la xarxa interior queden aïllats de l’exterior de l’organització, de manera que, malgrat que un atacant sigui capaç comprometre un…

El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs

Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària

És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la…