Resultats de la cerca

Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que feu construir l’església La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès

L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona Donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó, el 1180 hi nasqué el qui després fou sant Bernat Calbó El 1591 la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852 Eclesiàsticament pertany a Vila-seca L’any 1949 fou declarat bé cultural d’interès nacional 

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure