Resultats de la cerca
Es mostren 11252 resultats
Torrefeta i Florejacs

Florejacs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…
Bescanó

Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
Camino cortado
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 85 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción IFIquino, Barcelona, Despa Film Alemanya ARGUMENT José Luis Dibildos, Antonio Paso GUIÓ JLDibildos, APaso, IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, pantalla normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Augusto Algueró, jr SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Viktor Staal Juan, Armand Moreno Miguel, Laya Raky Cecília, Eugenio Domingo Antonio, Ramón Hernández, Conchita Ledesma, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, 16011956, Madrid, 27081956 Sinopsi En un cabaret on actua Cecília, es reuneixen Juan, Miguel i…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un…
Sant Vicenç de Calders
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-…
Castell de Fórnols (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí Mapa 35–11254 Situació 31TGC777792 Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble Història Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós El 1277 el castell és…
Castell de Palairac
Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un…
Eina

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,