Resultats de la cerca

Ingressà al convent carmelità de Valdemoro Castella Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra, assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vicecanceller Nomenat bisbe de Lugo 1714, i després de Terol, morí abans d’arribar a la nova seu N'han estat publicats alguns sermons

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Succeí el seu pare Géza com a cap de les tribus magiars Emprengué la cristianització d’Hongria amb l’ajut dels benedictins, i vencé la insurrecció dels capitosts rebels a la batalla de Veszprém 998 Per recompensar la seva obra, el papa Silvestre II el proclamà rei fou coronat l’any 1000 Sota la influència germànica, dividí en comtats i bisbats el regne, que restà estructurat com a estat feudal Fou canonitzat el 1083 La seva festa és el 16 d’agost

Iniciada el 1964 amb L’art en el regne de Mallorca , de Marcel Durliat, n'han sortit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics —entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca , de Rafel Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca , de diversos autors— o lexicogràfics Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció , de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català , de Francesc de BMoll

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813

Inicià la carrera militar en el regne de Nàpols combaté per Venècia contra el duc de Milà Dues vegades passà al servei d’aquest darrer i tornà al de Venècia, on, definitivament el 1454, en fou nomenat capità general vitalici El seu renom motivà que Lluís XI de França i Carles el Temerari, duc de Borgonya, en sollicitessin, en va, els serveis El monument eqüestre que li féu Verrocchio a Venècia 1479-88 és una obra mestra de l’escultura renaixentista

Sortí de Trípoli 1822 amb Oudney i Denham per explorar l’Àfrica central el 1823 arribaren al Txad, on no havia estat mai cap europeu, i, poc temps després, al regne de Bornu, on restà quasi un any en prosseguir amb el propòsit d’explorar el Níger, morí Oudney, i Clapperton continuà fins a Kano i Sokoto esgotat, tornà a Bornu i després a Anglaterra juntament amb Denham El 1826 emprengué una nova expedició i tornà a Sokoto, on morí de disenteria