Resultats de la cerca
Es mostren 11330 resultats
Jaume Gustà i Bondia

Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Josep Pratmarsó i Parera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’habitatges…
Joan Esteva i Casal
Arts decoratives
Pintura
Decorador i pintor.
Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos
Ignasi Mas i Morell
Escoles de Sant Pol de Mar (1910), obra d’Ignasi Mas i Morell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1907 Sota la influència del Modernisme, projectà la casa Planiol i les escoles de Sant Pol de Mar 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí La seva obra més important, on l’arquitectura modernista es complementa amb detalls musulmans molt significatius, fou la plaça de braus Monumental de Barcelona En collaboració amb Eduard Ferrés i Lluís Homs, projectà la casa Damians, al carrer de Pelai de Barcelona 1915
Urraca de Castella
Història
Reina de Lleó i de Pamplona i comtessa d’Aragó, filla del comte castellà Fernán González.
Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III
peça
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les sales, cambres i d’altres espais interiors en què és dividida una casa, un pis.
consell ple
Història
Als municipis catalans medievals, assemblea general de caps de casa convocats (per crida o corredor) en casos extraordinaris.
Rebia també el nom de consell general o parlament Amb el desenvolupament dels organismes municipals a partir dels s XIII i XIV, anà desapareixent a poc a poc els municipis més importants
boteller
Història
Oficial encarregat de la custòdia i l’administració del vi de la casa reial o d’altres senyors.
arrambatge
Dret
Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar
.
acolliment
Dret aragonès
Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.
És una institució del dret aragonès, mantinguda per la compilació aprovada el 1925