Resultats de la cerca
Es mostren 9875 resultats
Francesc Tallada i Móra
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Canonge de la collegiata de Manresa, collaborà al Diario de Manresa i El Argos Manresano durant la guerra del Francès Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol 1822 i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa
Vicent Gilabert
Medicina
Doctor en medicina per la Universitat de València, on ensenyà anatomia.
Fou metge de cambra de Felip V el 1736, i dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic És autor d’un Escrutinio físico-médico-anatómico Madrid 1729, polèmica contra les teories del metge valencià Francesc Lloret i Martí, i d’un Examen medicum 1736
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781 Situació…
Castell d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…
Basauri
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, a la confluència dels rius Ibaizabal i Nerbion.
Situada al sud de Bilbao, pertany a la seva àrea metropolitana Nascuda com a centre industrial amb la installació, l’any 1892, de l’empresa siderometallúrgica Basconia, s’hi han desenvolupat altres indústries, com les de pneumàtics Firestone, des del 1933, maquinària, material elèctric i de construcció
Anžero Sudžensk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kemerovo (Rússia).
Centre huller desenvolupat a la conca de Kuznetsk, prop de Novosibirsk La seva importància cresqué amb la construcció del ferrocarril transsiberià El 1928 es féu la unió de les poblacions d’Anžero i Sudžensk que avui constitueixen un centre industrial vidre, productes químics i equipament de mines
Evansville
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Indiana, als EUA.
És un centre industrial molt important automòbils, frigorífics, material per a la construcció i també comercial per la seva situació al sud de la conca hullera d’Indiana És comunicada amb els Grans Llacs i Nova York per la xarxa de canals de Wabasch Té aeroport internacional
Karlstad
Ciutat
Capital del län de Värmland, Suècia.
Situada a la riba N del llac Vänern, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria derivada de la fusta, paperera i de la cellulosa, i construcció de maquinària El 1905 hom hi celebrà la convenció de Karlstad , on fou reconeguda la independència de Noruega
Las Hurdes
Comarca d’Extremadura, al N de Càceres, que s’estén per la capçalera del riu Alagón, al vessant nord-oriental de la serra de Gata.
Formada per un conjunt de serres de la Corredera i de l’Horno, entre altres i valls, és una àrea molt pobra i aïllada La construcció, els últims anys, de carreteres i la repoblació forestal de què ha estat objecte n'han millorat en part la situació
S’inaugura el teatre de Palma
S'inaugura, amb el nom de Teatro de la Princesa, el nou Teatre de Palma La inauguració compta amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries Antoni Sureda i Vilallonga, arquitecte mallorquí, havia iniciat la construcció del teatre el 1854