Resultats de la cerca

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant propi de l’…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de Catalunya i d’ Òmnium…

Fundat l’any 1995, s’inaugurà amb un camp de pitch-and-putt de nou forats, ampliat a divuit forats el 1997 El primer camp, conegut com camp de l’Oller del Mas, se situà a Salelles, mentre que el camp de golf, conegut com La Roqueta, s’establí a Castellgalí Fou dissenyat per Martin Pearson i Martín Casals Disposava d’un camp de pràctiques, una escola de golf i equips que participen en les lligues de segona i tercera catalana L’any 2009 el camp tancà les portes però, malgrat això, el club continuà participant en campionats i organitzant torneigs en altres camps

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, del qual formà part del comitè directiu, l’any 1933 Començà la seva activitat a meitat dels anys vint xiulant partits del Campionat Regional de Catalunya de segona categoria De manera esporàdica debutà en la Lliga el 14 de desembre de 1930, dirigint un partit de primera divisió entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Europa Durant la dècada dels quaranta continuà xiulant partits de competicions regionals catalanes i de segona divisió Tornà a aparèixer a primera en un partit entre l’Atlético Aviación i la Real Sociedad a l’octubre del 1941 Es…

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El camp de rugbi…

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà coordinant la part…

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’activitat i s’ha…

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou Joan Ferrer