Resultats de la cerca

Príncep de Sri Lanka, cap a l’any 500 arribà a la Xina com a missioner budista Cap als anys 520-525 desembarcà a Nanquín, a la cort de l’emperador Wudi, de la dinastia Liang Insatisfet de l’acolliment, partí més tard al nord de la Xina, als dominis de la dinastia Wei, i s’installà al monestir Shaolinsi província de Henan La seva historicitat ha estat discutida, però és venerat com a introductor de l’escola budista de meditació dhyāna a la Xina i fundador del budisme Chan en japonès Zen És el primer de la sèrie de patriarques Chan, representat en l’art com una personalitat de…

Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Rebé una completa formació musical i aprengué a tocar el clavicèmbal, l’orgue i la flauta Durant el seu regnat la música ocupà un lloc inusualment important en la cort S’hi incrementà molt el nombre de músics i s’incorporaren a la plantilla compositors de relleu com Robert Fayrfax També era usual que el rei interpretés música o cantés Així mateix, fou colleccionista d’instruments Es conserven també trenta-quatre de les seves composicions, entre vocals i instrumentals, la major part profanes excepte un motet a tres veus Moltes d’aquestes peces són simples arranjaments d’altres…

Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates…

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces…

Serví el duc Carles el Calb de Borgonya des de la seva infantesa fins al 1472 Possiblement morí aquest any en el setge de Beauvais Si aquesta dada no és certa, potser treballà encara durant algun temps a la cort reial francesa, atès que la major part de fonts que transmeten la seva música tenen aquest origen i foren divulgades en manuscrits més tardans Se li han atribuït una vintena de chansons , la major part rondeaux en manuscrits del final del segle XV i principi del segle XVI Les dues més conegudes, que serviren com a fonament per a moltes peces d’altres compositors, són…

Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556,…

Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…

Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…