Resultats de la cerca
Es mostren 5192 resultats
Anton Villar Ponte
Història
Política
Periodista i polític gallec.
Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971
Félix Romeo Pescador
Literatura
Escriptor i comunicador aragonès.
Crític literari i locutor radiofònic, el 1995 publicà Dibujos animados , una òpera prima que fou celebrada per la seva poderosa i molt personal veu narrativa Aquest mateix any fou condemnat per insubmissió i entrà a la presó de Torrero, on passà divuit dels vint-i-sis mesos de la condemna En sortir, posà en marxa a TVE2 el programa cultural La Mandrágora , que es mantingué en antena durant cinc temporades El 2001 aparegué la seva segona obra literària, Discothèque , i el 2008 la tercera, Amarillo Deixà un títol inèdit, Noche de los enamorados
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Història
Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), obra de Víctor Balaguer, publicada en 1860-63.
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull
Diario de Ibiza
Periodisme
Diari en castellà fundat l’any 1893 per l’impressor i periodista Francesc Escanellas a la ciutat d’Eivissa.
Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario
Sant Salvador del Quer
Santuari
Santuari del municipi de Súria (Bages).
Sant Salvador del Quer corona un dels cims de la serra que fa de capçalera al N del municipi És una construcció que data del 1888, que substituí la vella església de línies romàniques situada en un lloc menys vistós, proper al temple actual Al santuari, els suriencs veneren una imatge de crucifix, reproducció d’altres de més antigues destruïdes en temps de la primera guerra Carlina i en la revolta del 1936 El 1972, amb l’ajut del Foment Cultural, es recuperà la celebració d’un aplec el tercer diumenge de setembre
Albena Teatre
Teatre
Ràdio i televisió
Companyia teatral valenciana fundada en 1994 per Carles Alberola i Toni Benavent.
Té la seu al municipi de l’Alcúdia Ribera Alta Ha produït una vintena d’espectacles teatrals al llarg de la seva història, com per exemple, els premiats Currículum 1994, Mandíbula afilada 1997 o Besos 1999 A més, ha coproduït diverses sèries televisives, com Autoindefinits 2005-07, Maniàtics 2006 o Socarrats 2007-8 , emeses a Televisió Valenciana És una de les productores fundadores de Tornaveu, una empresa dedicada a la gestió cultural i d’espectacles L’any 2022 fou guardonada amb el premi Fundació Bromera per al Foment de la Lectura en la modalitat collectiva
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena…
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
Guillermo Gómez Peña
Art
Artista mexicà.
El seu treball es basa en l’entrecreuament i la barreja de cultures, a partir de performances , llibres amb texts, assaigs i poemes, els treballs radiofònics o les collaboracións amb collectius com el Taller de Arte Fronterizo durant els anys vuitanta, o amb altres artistes, com Roberto Sifuentes Autoanomenat intèrpret intercultural, compromès políticament, vol crear una cultura híbrida a partir de la reflexió sobre el terrorisme cultural, la inversió carnavalesca de la ideologia ètnica i geopolítica, o la desorientació i la collisió que es produeix entre cultures diferents
bombardí
bombardí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugle
.
És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument