Resultats de la cerca

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Llicenciat en lleis i filosofia, fou també comissari de policia i vicepresident de la Interpol Es dedicà a la narrativa i publicà nombroses obres en l’espai de deu anys Signorina Rosina 1959, Si riparano bambole 1960, Ravenna 1962, Paginette 1964, Sinfonia 1966, Nuove paginette 1967 i Testamento Pagelle I 1973 Constitueix un dels autors més singulars de la narrativa italiana actual, bé que no ha estat prou conegut, malgrat ésser molt apreciat a França i centre d’interès de crítics com Contini o Montale

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

Fill gran d’Indira Gandhi Pilot aeri de professió, es dedicà a la política en morir el seu germà Sanjay Fou elegit diputat al parlament el 1981 i dos anys més tard fou nomenat secretari general del Partit del Congrés Després de l’assassinat de la seva mare accedí al càrrec de primer ministre 1984 des d’on intentà d’apaivagar els conflictes ètnics entre la població índia L’any 1989 dimití el càrrec de primer ministre en perdre les eleccions legislatives Morí assassinat per activistes tàmils

Professor de llengua i literatura alemanyes a Breslau, des del 1848 es dedicà exclusivament al periodisme i a la literatura Fou director de Die Grenzboten , òrgan del liberalisme alemany fou diputat de Turíngia al parlament d’Alemanya del Nord És autor de Bilder aus der deutschen Vergangenheit ‘Quadres del passat alemany’, 1859-67, Die Ahnen ‘Els avantpassats’, 1872-81, Soll und Haben ‘Deure i haver’, 1855 i Die verlorene Handschrift ‘El manuscrit perdut’, 1864 Amb un viu realisme fa l’apologia de la burgesia alemanya

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Condemnat pel fet de participar en una conspiració reialista 1643 coneguda pel seu nom, traí els seus companys, pel qual fet se salvà, però fou exiliat Havent tornat a Anglaterra 1651, dedicà a Cromwell, cosí llunyà seu, A Panegyric to my Lord Protector 1655, bé que més endavant celebrà poèticament el retorn de la monarquia 1660 Fou membre del parlament fins a la seva mort Altres obres seves, que preludien el classicisme anglès, són els reculls Poems 1645, Saint James Park 1661 i Divine Poems 1685