Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular
Josep Punsola i Vallespí

Josep Punsola
Ajuntament de Mataró / família Punsola
Literatura catalana
Poeta.
Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970
,
Club de Golf Costa Brava

Club de Golf Costa Brava
Club de Golf Costa Brava
Golf
Club de golf de Santa Cristina d’Aro.
Fundat l’any 1962, el primer president fou André Gützwiller El camp de golf fou dissenyat per l’equip d’arquitectes de Hamilton Stutt, originalment amb nou forats El 1969 organitzà el tercer Gran Premi de Catalunya de Golf El 1975 fou adquirit per Enric Llaudet i prengué el nom ac-tual Fou ampliat a divuit forats de par 70 durant els anys noranta, i es crearen nou forats més el 2011 Formà la campiona d’Espanya amateur Ana Arrese 2009
Frederic III del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1559-76) i comte palatí de Simmern (Frederic II) (1557-76).
Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos
Antoni Fernández de Córdoba
Història
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba.
Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats
Owain Glyndŵr
Història
Capitost gal·lès en la més gran rebel·lió d’aquest poble contra la dominació anglesa.
Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415
Balduí V d’Hainaut
Història
Comte d’Hainaut (1171-95), comte de Flandes (Balduí VIII: 1191-95) i marquès de Namur.
Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur
Joaquim Salvat i Sintes
Música
Compositor català.
Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935
Fotosport
Fotografia
Esport general
Biennal internacional de fotografia de l’esport celebrada a Reus des del 1970.
Organitzada pel Club Natació Reus Ploms sota la direcció, fins l’any 2000, d’Enric Pàmies, en la seva creació rebé l’impuls de Joan Antoni Samaranch a través de la Delegación Nacional de Deportes És l’únic concurs fotogràfic del món dedicat exclusivament a l’esport Durant la seva existència, ha rebut 32859 obres de 8485 autors de setanta-vuit estats de tot el món Els premiats són distingits amb medalles de bronze, disseny exclusiu per a cada edició, de l’escultor gravador Ramon Ferran Pagès
Associació d’Amics de l’Aeronàutica
Esports aeris
Agrupació d’aficionats a la recuperació d’avions històrics del Prat de Llobregat.
Fundada el 1992, fou impulsada per Jordi Rull i Dalmau i Enric Pallarès i Camas, tant en la construcció amateur com en la difusió de l’entitat a través de publicacions El 1995 es creà el guardó Perfil d’Or per premiar pilots d’aviació històrics El 2002 es fusionà amb la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya El taller i la nova seu s’establiren al Centre Cultural Aeronàutic de l’Aeroport del Prat i disposa d’una exposició permanent d’avions d’època