Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses…
riu d’Albaida
Riu
Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.
Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Delaware
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Dover 27 630 h 1990 S'estén pel sector nord-est de la península i badia de Delaware, formant la plana costanera atlàntica de sediments marins, que s’aixeca cap al nord al contacte amb el Piemont La xarxa hidrogràfica és marginal, formada per l’estuari navegable del Delaware El clima és temperat humit, amb 1 000 mm de pluja l’any, recollits sobretot a l’estiu la vegetació dominant és el bosc atlàntic De poblament antic i molt dens 115,8 h/km 2 1984, el creixement és molt fort Els sòls argilencs són molt fèrtils, i és conreat un 60% del territori, on predominen els cereals i els…
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el…
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…
La Torrota de la Roca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval molt arruïnada D Ferran La Torrota de la Roca o torre dels Moros és situada a la carena d’un petit turó, a l’entrada de la vall d’Horta, a uns 500 m d’altura Mapa L36-14363 Situació 31TDG208138 Per accedir a les restes hem de tombar a l’esquerra de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, just en el quilòmetre 17 Al cap d’uns 50 m, i abans d’arribar al Mas de la Roca, girem a la dreta i ens enfilem per la carena fins a trobar les runes enmig d’un replà Torre Les restes de la Torrota de la Roca es componen d’una construcció en runes de planta…
Jordi Vila-Puig González
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins i organitzador esportiu.
Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i amb l’absoluta…
Josep Xifré i Casas
Economia
Home de negocis.
Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, propietari de quatre bergantins que feien la ruta d’Amèrica, arruïnat el 1786 a conseqüència de la guerra contra la Gran Bretanya i que morí l’any següent a Cadis, on s’havia refugiat El seu germà Domènec s’establí a Buenos Aires, cercant fortuna, i ell partí el 1798 cap a Cuba, per treballar amb el seu oncle, Josep Xifré i Horta, en l’adob de pells Aviat prengué la iniciativa del negoci, i aconseguí l’exclusiva de l’exportació de cuir en brut 1808 Home emprenedor, renovà el procés industrial amb maquinària nova importada d’…
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors