Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
yātāǧān
Militar
Sabre turc, més aviat curt, d’un sol tall, que descriu una línia corba en dos sentits oposats.
El mànec, generalment de vori o d’os, acaba en forma de dues grans orelles
connexió multipunt
Electrònica i informàtica
Modalitat en què opera una línia de transmissió quan constitueix un circuit permanent entre més de dues terminals.
biocora
Ecologia
Línia del gradient d’un factor ecològic en la qual el valor d’aquest factor es manté constant.
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’…
dama
Jocs
En el joc de dames, el peó que ha avançat fins a la darrera línia de l’escaquer.
entravessat | entravessada
Transports
Dit del vaixell que rep el vent o la mar en direcció perpendicular a la línia proa-popa.
arc de ferradura
arc de ferradura
Arquitectura
Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.
anomalia del sol
Astronomia
Arc d’eclíptica, comptat en sentit directe, que va des de la línia dels àpsides fins al Sol.
Pot referir-se al Sol veritable anomalia veritable del Sol o al Sol fictici anomalia mitjana del Sol la diferència entre ambdues rep el nom d'equació del centre
coll de Malrem
Coll (1 131 m) de la línia de crestes que separa el Ripollès (Beget) del Vallespir (la Menera).
magistral
Militar
Antigament, dit de la línia que fa el paper principal en el traçat del pla d’una fortificació.