Resultats de la cerca

Diputat liberal demòcrata des del 1947, l’any següent esdevingué viceministre de justícia i, posteriorment, ocupà diversos ministeris Assolí d’encapçalar la facció més important dels liberals demòcrates, partit del qual esdevingué secretari general 1965-66 i 1968-71 i president 1972-74 El parlament el nomenà primer ministre l’any 1972, càrrec des del qual obtingué diverses victòries diplomàtiques, com ara la reconciliació amb la Xina i la cooperació amb l’URSS Obligat a dimitir per la manipulació de fons electorals 1974, l’any 1976 restà implicat en l’afer de suborns de la…

Formà part del partit comunista d’Indonèsia Partai Kommunis Indonesia, PKI des del 1943 posteriorment fundà el Moviment per a la Independència d’Indonèsia Gerakan Indonesia Merkeda, i el 1945 fou detingut successivament pels japonesos i els holandesos Des del 1947 ocupà diversos càrrecs al PKI En collaboració amb Sukarno al Front Nacional, fou membre del consell nacional, del parlament i de l’assemblea constituent 1956 i ministre sense cartera a les ordres directes de Sukarno 1964 Fou executat després del cop d’estat del general Untung 1965, durant la repressió dels militars i…

El 1950 fundà l’Action Group partit dels iorubes de tendència socialista democràtica i que demanava una gran autonomia regional, i aviat esdevingué primer ministre de Nigèria occidental 1954-59 Líder de l’oposició al parlament federal 1960-62, fou empresonat i condemnat a deu anys, però el 1966 hom l’amnistià Responsable del ministeri de finances 1967-71, d’ençà del 1979 fou líder del partit de la unitat de Nigèria Fou candidat a la presidència del seu país en les eleccions de 1979 i 1984 Escriví Path to Nigerian Freedom ‘El camí de la llibertat de Nigèria’, obra autobiogràfica

En les eleccions generals del 7 de maig va guanyar el partit opositor, Progressive Liberal Party PLP, que va passar de tenir 19 escons a aconseguir-ne 29 dels 38 que hi ha al Parlament En canvi, el partit governant, el Free National Movement, va patir una greu davallada dels 21 escons als 9 El turisme i la construcció van continuar afavorint el creixement econòmic, gràcies als augments de la inversió estrangera en aquest sector i també a les obres públiques per a millorar les infraestructures, amb el resultat d'un increment del PIB entorn del 2,5%

En el context de crisi financera, el Govern es va veure forçat a retallar la despesa i contenir el dèficit, principalment a causa de la caiguda de les remeses dels emigrants, que van passar d’1,2 a tan sols 0,3 milions de dòlars en el període 2001-12 A l’agost, el primer ministre Willy Telavi no va superar una moció de confiança, i va ser substituït per Enele Sopoaga, després d’una amarga crisi política que es va obrir al desembre del 2012, i que va obligar el governador general a activar els seus poders excepcionals per convocar el Parlament

Orfe de pare als onze anys, tingué una infantesa difícil, i als quinze anys 1972 s’afilià al Partit Laborista El 1981 es graduà en estudis asiàtics a la Universitat Nacional Australiana de Canberra, amb l’especialitat en xinès mandarí El 1981 ingressà al servei diplomàtic i fou destinat a les ambaixades d’Estocolm i Pequín, en la qual ocupà el càrrec de primer secretari El 1988 tornà a Austràlia i treballà com a cap de l’equip del líder laborista de Queensland Wayne Goss, aleshores a l’oposició, i contribuí decisivament al triomf d’aquest en les eleccions en aquest estat 1989, en el govern…

Fill del cap de la influent tribu paixtu Popalzai, el qual fou membre del parlament instaurat pel rei Mohammar Zahir Shah 1964-73 Estudià a Simla Índia, i en 1980-89 s’uní als mujaidins en la lluita contra els soviètics a l’Afganistan Fou adjunt del ministre d’afers estrangers 1992-94 El 1996 fugí al Pakistan, des d’on organitzà la guerrilla contra el règim talibà, que probablement féu assassinar el seu pare Amb l’enderrocament dels talibans novembre del 2001, tingué un paper destacat en les conferències de Bonn per a dissenyar el futur polític del país i en la conferència de…

Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit Nacional…

Hi collaboraren també membres de la judicatura i mitjans de comunicació privats El cas no es conegué fins el 2016, que fou difós pel diari Público , el qual, d’ençà del 22 de juny, publicà diverses converses entre l’aleshores ministre de l’Interior,  Jorge Fernández Díaz , i el cap de l’ Oficina Antifrau de Catalunya , Daniel de Alfonso, que tingueren lloc un mes abans de la celebració de la Consulta del 9 de novembre  de 2014 De les converses, enregistrades clandestinament i filtrades per una font anònima, es desprenia el propòsit d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si…

Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…