Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
pas forçat
Indústria tèxtil
Calada obtinguda en la gasa de volta quan el fil de volta és obligat a lligar al costat de la calota.
És anomenat també pas pesant
orella de mul
Transports
Posició de les veles d’una embarcació de dos pals quan surten l’una a babord i l’altra a estribord.
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
postlimini
Restitució de drets i béns al ciutadà d’una ciutat ocupada, quan l’exèrcit usurpador es veu obligat a deixar-la.
porta
Pesca
Part de l’almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.
a plom
Barra merletada a plom
Heràldica
En una peça inclinada, dit del merletat o el bastillat quan els merlets són perpendiculars a la base de l’escut.
pentinador
Indumentària
Cos de tela lleugera, en forma de valona o de vesta, amb què hom es cobreix les espatlles quan es pentina.
morro
Llavi; en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc.
sincronitzador
Fotografia
Dispositiu que fa coincidir el funcionament de l’obturador d’una càmera fotogràfica amb el del flaix, quan hom l’utilitza.
El sincronitzador sol consistir en un acoblament mecànic entre el disparador de l’obturador i l’interruptor del flaix, en un contacte elèctric establert pels elements mòbils de l’obturador o per una cèllula fotoelèctrica que, excitada per la llum del flaix, acciona elèctricament l’obturador