Resultats de la cerca

S’afilià al Front de Libération Nationale FLN el 1955, any que fou empresonat Alliberat el 1962, es vinculà a la Universitat d’Alger, on establí contactes amb diverses associacions islàmiques S’oposà a la Union Nationale des Étudiants Algériens UNEA, dirigida pels comunistes Juntament amb altres futurs líders islamistes, creà l’associació El Quyam ‘Els valors’, que fou prohibida l’any 1970 pel president Houari Boumedienne Continuà militant a l’FLN, i el 1974 fou escollit conseller municipal de la ciutat d’Alger L’any següent marxà a la Gran Bretanya, on cursà un doctorat en pedagogia Al seu…

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Defensa lateral amb gran projecció ofensiva Debutà al primer equip de l’Esporte Clube Bahia als divuit anys, amb el qual guanyà el Campionat de Bahia del 2001 i la Copa del Nord-est el 2001 i el 2002 El 2003, després de guanyar el Mundial sub-20 amb la selecció brasilera, fitxà pel Sevilla FC, amb el qual guanyà la Copa de la UEFA 2005-06, 2006-07, la Copa del Rei 2006-07, la Supercopa d’Europa 2006-07 i la Supercopa d’Espanya 2007-08 L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i aviat es convertí en una peça fonamental de l’equip, que, a les ordres de Josep Guardiola i Sala , destacà per un…

Visqué també a Barcelona 1977-81 i 1985-88, Sant Cugat del Vallès 1982-83 i Nàpols 1991 La seva joventut, fins passats els trenta anys, estigué dominada per l’addicció a les drogues, especialment l’heroïna, experiència sobre la qual publicà la seva primera novella, Cavalls salvatges 2000 edició revisada el 2016, obra d’impacte per les innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d’un món underground i marginal que s’expressa amb naturalitat en català Seguiren  La serp 2001, ficció històrica situada a la Catalunya medieval la novella infantil  L’alfil sacrificat 2003, premi Fiter i…

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…

Gràcies a una beca del Centre de Lectura de Reus, a partir del 1962 es formà en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor durant quaranta anys, des del 1972, i on obtingué la càtedra de pintura l’any 2000, quan ja era una facultat Malgrat les directrius academicistes i les primeres influències informalistes, les severes vivències obtingudes a la terra de secà del Baix Camp, juntament amb l’ambient obert de la Ciutat Comtal i el renovador ambient cultural de París viscut el 1970, en ser becat per la Fundació Castellblanch, el decantaren…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers contra…